El Guíxols tenia una oportunitat immillorable per ser l’únic equip dels tres que lluiten pels dos primers llocs de la classificació de retallar distàncies amb els seus rivals. Els de Toni Sánchez necessitaven retrobar-se amb una victòria que no assolia des de feia tres jornades, i ho va aconseguir derrotant a un grandíssim equip, l’únic que havia vençut els ganxons a la primera volta. El partit va ser molt igualat, però els blaugrana van estar més encertats a les dues àrees, aconseguint guanyar el partit i el goal-average amb el seu rival i tornant a fer vibrar un Josep Suñer que necessitava una alegria.
Tot i un parell d’arribades dels garrotxins i una dels blaugrana en els primers compassos de partit, la veritat és que en el decurs dels primers 20 minuts, l’encontre tenia molt poc ritme, amb uns guixolencs que intentaven portar el control de la pilota, i un Boscdetosca que es sentia molt còmode defensant-se i sortint a la contra. La igualtat es va trencar al minut 40, quan Sanku va provocar un penal molt protestat pels garrotxins, que ell mateix es va encarregar de transformar en l’1 a 0. Abans d’arribar a la mitja part, en plena ofensiva local, Sanku i Brice van tenir la possibilitat de marcar el segon gol en dues ocasions molt clares.
A la represa, Umar va substituir Lanzas, que en el primer període havia sigut amonestat, i els de la nostra ciutat prosseguiren amb un atac que els donés un major avantatge per jugar amb més tranquil·litat. Tingueren dues opcions en una doble rematada de Brice i Sanku (55’) que no pogueren aprofitar. Per contra, els visitants van poder equilibrar el tempteig a la sortida d’un córner, amb una pilota que va quedar morta a l’interior de l’àrea petita (62’) i que Riki va salvar sobre la mateixa línia de gol. Llavors els de Sant Feliu van saber patir i gestionar el seu mínim resultat tancats a camp propi, tot i que, en alguna acció aïllada, el porter foraster va donar vida als seus. Als 80, Grabulosa va rebutjar un gran xut del reaparegut Amós Gasca des de la frontal. I en el 86, una gran jugada de Sanku el mateix porter garrotxí va tornar a refusar i evitar el segon gol. Fins al minut 88 el Sunyer no va poder respirar tranquil, quan Callicó, el més murri de tots, va treure una falta amb profunditat per Brice que va superar el porter per sota les cames. Era el definitiu 2 a 0 que va desfermar l’eufòria al rectangle de joc i a una graderia que es va reconciliar amb un equip que no va fallar el dia que menys ho podia fer. El premi, retallar 3 punts el Bescanó i el Bosc de Tosca i congestionant una taula que queda així: Bescanó, 44 punts; Guíxols, 43 i Bosc de Tosca, 41. Fou tot un espectacle futbolístic entre dos grans equips en la magnífica tarda futbolística que vam gaudir al recinte esportiu de “Mascanada”.
Toni Sánchez va introduir tres novetats en l’onze amb relació al darrer encontre de lliga a Quart (4-4), donant entrada a Gurt, Lanzas i Amós Gasca en lloc de Bayona, Umar i Juanola; va recuperar Lanzas i Amós Gasca, però Eloy Gámez i Montero, seguien lesionats, i Castelló i Denilson no entraren a la convocatòria.
Ara a gaudir de la setmana de descans pel Carnestoltes, i després reprendre la competició el dia 1 de març, al Josep Suñer i a les 4 de la tarda, contra el Sant Jaume de Llierca que és el 5è classificat.
A.D. Guíxols: Gurt, Riki, Toumani, Lanzas (Umar, 45’), Bilal, Amós Gasca, Pol Mitjà, Callicó, Omar, Brice i Sanku.
E.F. Bosc de Tosca: Grabulosa, Parès, Massegur, Prat, Touray (Ruscalleda, 87’), Megias, Carré, Llorens, Vila (Valle, 89’), Gaitán i Serra (Darnés, 65’).
Gols: 1-0 (40’) Sanku, de penal. 2-0 (88’) Brice.
Àrbitre: Reixah Horno. T.G.: Als locals Lanzas, Toumani i Sanku; i als visitants Megias, Parès, Carré, Salavedra (entrenador) i Vila. T.V.: Als visitants Gaitan (89’) per doble groga i al tècnic Salavedra (89’) per vermella directa.
Josep Serrats